Serocribratge

El perquè del serocribratge

Inicialment es creia que la major part dels infectats pels SARS-CoV-2 eren simptomàtics. Ara sabem que molts dels infectats no presenten símptomes respiratoris, i una gran quantitat d’ells (aproximadament la meitat) no tenen suficient càrrega viral per poder confirmar el diagnòstic. Tot i així, s’ha fet progressivament evident que els asimptomàtics poden passar la malaltia a altres persones. Per tant, per parar la malaltia, hem de trobar tots els infectats.

Per diagnosticar si un individu té el virus s’haurien de fer servir proves PCR i TMA. Però aquestes proves són lentes, cares i complicades d’administrar (i poc agradables, amb el bastonet al nas) i requereixen l’ús d’un laboratori per la seva anàlisi.

Per trencar les cadenes de transmissió es fa servir el rastreig. El rastreig i el serocribratge són tècniques complementàries: El rastreig localitza els infectats a partir de pacients simptomàtics i el serocribratge localitza infectats a partir de possibles portadors asimptomàtics seropositius.

Rastreig

**1 – Diagnòstic:** Es diagnostica amb PCR i aïlla un pacient simptomàtic sospitós.

**3 – Rastreig Segon Grau:** Es repeteix la localització, diagnòstic i aïllament. Alguns asimptomàtics no es detecten (vermell).

**4 – Nous Brots:** Queden pacients asimptomàtics sense localitzar, que continuen estenent la malaltia i generen nous brots.

Serocribratge

Quan l’individu entra en contacte amb el virus, es creen diversos tipus de anticossos. Els primers (IgM) no comencen a generar-se fins el novè dia després de la infecció, quatre dies després de la aparició de símptomes (i de contagiositat). Els segons (IgG) que es generen en quantitats molt més grans, comencen a aparèixer quan l’individu ja se n’està sortint de la malaltia.

Atès que els anticossos no apareixen fins al quart dia de la malaltia, la clau està en fer diverses rondes:

A la primera ronda basal de serocribratge es localitzen a la vegada tots els possibles portadors asimptomàtics em> (amb IgM +). En el rastreig, per contra, es localitzen les cadenes de contagi una a una partir dels pacients simptomàtics em>.

A la segona ronda (ronda de precisió) es localitzen els pacients infectats que encara no eren positius en la primera ronda. I a la tercera ronda es comprova que ja no hi ha noves infeccions. Cada ronda s’ha de fer en una setmana.

**1 – Ronda Basal:** A la ronda “basal” es localitzen possibles portadors asimptomàtics IgM + (blau) i els subjectes que han superat la malaltia IgG + (verd).

**2 – Ronda de Precisió:** A la segona ronda (de “precisió”) una setmana després apareixen els possibles portadors asimptomàtics (IgM +) que van escapar a la primera ronda.

**3 – Ronda de Control:** A la tercera ronda (de “control”) ja no apareixen nous possibles portadors.

**4 – Població Neta:** Gràcies al “micro-confinament” dels possibles portadors asimptomàtics la circulació de virus s’atura.

El serocribratge és econòmic, ràpid i es pot administrar sense necessitat d’un laboratori. Aquestes característiques faciliten el seu ús en quantitats més elevades. Encara que no pugui identificar la presència del virus en si, detecta els anticossos que són presents quan un individu ha estat exposat al SARS-CoV-2, tant com si té símptomes com si no. Com a tal, és una eina potent per revelar possibles portadors asimptomàtics.