Serocribratge

Metodologia

Ronda basal

En la primera ronda, els subjectes amb els anticossos primerencs (IgM+) malgrat no tinguin símptomes, es consideren possibles portadors malgrat que una majoria d’ells ja hauran superat la malaltia. La millor opció en aquest cas és recomanar l’aïllament i intentar confirmar el diagnòstic, com la manera més efectiva de trencar la transmissió del virus de part de persones asimptomàtiques. Quan els IgM desapareixen, els IgG+ indiquen que els subjectes estan en fase de o ja han passat la malaltia.

Ronda de precisió

Els individus que a la primera ronda no mostren els anticossos o no estan infectats o han estat infectats recentment, en els últims deu dies. Per localitzar aquests possibles casos, és essencial fer un segon serocribratge amb una setmana de diferència. En la segona prova, una immensa majoria dels infectats que no mostraven anticossos la primera vegada n’hauran desenvolupat i ‘es capturaran’ i s’aïllaran.

En conseqüència, en aquesta ronda, tots els subjectes amb anticossos IgM+ que eren negatius en la ronda anterior s’han d’avaluar, tractar i aïllar durant el periode fixat per les autoritats de sanitat i les cadenes de transmissió quedaran trencades.

Ronda de control

Per comprovar que no quedin casos, es recomana fer una ronda de control una setmana més tard. Si no apareix cap nou positiu podem estar segurs que no hi ha transmissió. Si apareix algun nou cas, s’ha de tractar com en la ronda anterior i repetir el control una setmana més tard.